Territòriu de Triei, logu de incantu

In su paesàgiu suo de ispantu s’alternant logu paris e cùcuros imbusciados dae buscos de ìligis losanos, orròele, silimbas e macchia mediterrànea, chi allogat isbirros e mugrones, àbbilas reales e astores. Triei est unu bidda de belle milli e 200 abitantes de s’Ogiastra nord-orientale, su nùmene suo derivat dae tereiu: in beranu su sartu suo si bestit de su grogu crispu de is frores de terìa.

 S’agricultura est su primu setore, mescamente sa viticoltura, essende logu de cannonau. Fintzas s’apicoltura est atividade de importu: inoghe si faghent calidades de mele pressiadas, comente cussu marigosu de lidone. Sa coghina est caraterizada dae produtos genuinos e retzetas antigas: culurgiones, macarrones de busa, pistoccu incasau, is tàcculas cun murta, arrustos de angione, cabra e porcheddu. Intro de is manufatos artisanales si faghent notare tapetes e mantas tèssidos cun su telàrgiu a manu, corbes de canna e arresojas in ossu.

Su primu rastru istòricu de Triei est in unu documentu de su 1316. In unu testu de su 1227, est tzitadu unu àteru bidditzolu, posca isparèssiu, in sa serra de Òsono, serente sa bidda, de ube si podet mirare fintzas a sa costa, su mare no est a tesu meda. in cue e totu, at resistidu a su tempus, imbetzes, sa tumba de Gigantes imponente de Osono, istrutura de sepulcru de prus de binti metros, iscoberta in su 1989 e cunservada de manera perfeta. Est unu logu de importu mannu pro sa bidda, unu sìmbulu de Triei, a tretu de fàghere parte de su s’iscudu comunale. S’esedra est formada dae dòighi pedras grussas prantadas in terra, s’intrada est a architrave. Est una de is prus cumpletas paris cun cussas de Gaddura, Coddu Vecchju e Li Lolghi. Durante is iscavos nde sunt bessidos repertos chi sunt testimòngiu de un’atividade longa meda, dae s’edade nuràgica finas a s’època imperiale. Totu su sartu est semenadu de ruinas de nuraghes: Figu, Frata, Nonnùccoli, Pitzu ‘e Serra e, mescamente, su nuraghe a chimbe turres Bau Nuraxi a duos chilòmetros de s’abitadu, fatu a cuntones grussos de granitu: tenet turre tzentrale e duas laterales, unu antemurale ladu e mannu chi imbòddiat unas àteras bator turres, inghiriende su cumplessu.

Sa bidda est unu “museu a chelu abertu” peri pro more de Arte a Triei, chi si faghet in maju, fatzadas de is domos, bias e pratzas de is bighinados prus antigos sunt istadas incaridas de murales e òperas de artistas sardos, italianos e internatzionales. In su tzentru de sa bidda est sa parrochiale de is santos Còsomo e Damianu (XVI-su de XVII sèculos), chi costoit unu patrimoniu pitòricu istraordinàriu: afriscos polìcromos de iscenas de sa vida de is santos e de s’Antigu Testamentu, datados a su de XVIII sèculos e atribuidos a sa butega Are de Nùgoro. Is patronos de sa bidda sunt festados a fine de cabudanni. Mentras sa festa de sant’Antoni de Pàdova si faghet su 10 de austu in sa crèsia de su de XVII sèculu in s’iscenàriu incantadore de su parcu de Mullò, a bator chilòmetros de sa bidda, tra chessas millenàrias. A metade de ghennàrgiu is fogos de sant’Antoni àbate s’allumant, a inghìriu de is fogos si papant durches tìpicos, comente sa paniscedda. In mese de maju si tzèlebrat sa professone pro santu Sebastiano, caraterizada dae carros a boes aallichididos, e s’Orroseri, festa de sa Madonna de su Rosàriu: sa simbula, pane locale, est beneitu dae su pàrracu e distribuidu a totus. Pro Santa Lucia (su 13 de nadale) b’at sa festa de is bagadius. In Àrdali, fratzione populosa in s’antigòriu, oe de mancu de chentu ànimas, ispuntat sa crèsia de Santu Pedru de su de XX sèculos, chi at sostituidu una de is crèsias prus antigas de sa zona.

crèditos sardegnaturismo.it/ e Comune di Triei

Artìculos creados 222

Artìculos assotziados

Cumintza a iscrìere su foeddu chi boles chircare e incarca inviu. Incarca ESC pro annullare.

Torra in susu