Recovery fund in Ogiastra pro apassigare s’arriscu idrogeològicu

Su recovery fund famadu chi intendimus cada die in su telegiornale podet èssere chi tèngiat aplicatzione in Ogiastra puru, pro assèlios netzessàrios e chi s’ispetant dae tempus meda. Biddamanna Strisàili e Orthullè diant a pòdere impreare cussu dinari pro asseliare su territòriu issoro in is problemas de assetu idrogeològicu chi dae semper caraterizant is biddas de monte ogiastrinas.

Sa nova est chi sa Regione autònoma de sa Sardigna at presentadu a su Ministèriu de s’Ambiente su programma de interventos infrastruturales relativos a sa apassigadura de s’arriscu idrogeològicu de pònnere in su Pianu natzionale pro sa ripresa e sa resilèntzia, chi s’Itàlia est pro definire in previsione de s’atuatzione de su Recovery fund, fundu cun tìtulos europeos comunos postu in campu dae sa Cummissione pro cuntrastare sa crisi econòmica derivada dae sa pandemia e finantziare sa ripresa de is Paisos prus corfidos dae is efetos de su Covid. Su pianu presentadu dae sa Regione previdet chimbantaghimbe interventos pro unu totale de 378 miliones de èuros, partzidos pro Comunos mannos e minores collocados in totus is provìntzias sardas e in sa Tzitade metropolitana de Casteddu; individuados segundu critèrios coerentes cun is disponimentos natzionales. Rapresentant cunditziones chi vinculant pro atzèdere a is finantziamentos is tèrmines pro s’apaltu de is traballos, chi bolent fatos intro de su 2022, cun cumpletamentu de is òperas de si realizare intro de su 2026.

su presidente Solinas

«Amus acollidu is lìnias ghia pro s’elaboratzione de su Pianu, su Guvernu paris cun is Regiones, ischende de tènnere in dae in antis un’ocasione istòrica, cussa de trasformare sa crisi chi semus bivende in una oportunidade cun su mègius isfrutu de is lìnias de finantziamentu noas chi s’Europa at a pònnere a disponimentu de is paisos membros. Si tratat de resursas chi podent contribuire a creare isvilupu in Sardigna e gherrare problemas dolorosos che su ispobulamentu de is territòrios, che s’èsodu de is giòvanos», ispiegat su guvernadore de s’Ìsula Christian Solinas.

Segundu s’assessore regionale de is Traballos pùblicos Roberto Frongia, «is cunsighèntzias econòmicas de sa pandemia ant fatu galu prus ladinas is mancàntzias infrastruturales de sa Sardigna e torradu galu prus apretosa sa propassada issoro. In custa òtica, amus individuadu totus is interventos chi podent atzèdere a is finantziamentos europeos, chi sunt coerentes cun is obietivos istabilidos dae Bruxelles e in custa base amus iscritu unu pianu de interventu chi potzat donare allìviu a medas Comunos sardos, liberende lìnias de finantziamentu sinono ocupadas e rispondende a sa netzessidade de seguridade de is territòrios prus espostos a s’arriscu idrogeològicu. Gràtzias a is resursas postas a disponimentu dae su Recovery fund, tenimus sa possibilidade de movimentare is trend de ocupatzione e generare oportunidades de crèschida noas e reales, sa ripresa de s’economia sarda non podet fàghere de mancu de s’inghitzu de cantieris noos, de s’isbloco de cussos firmos e in gènere de s’atzelerada de progetatzione e realizatzione de òperas pùblicas».

Is interventos de apassigadura de s’arriscu idrogeològicu propostos dae sa Regione sunt organizados in “Interventos fundu progetatzione”, “Interventos Rendis cantieràbiles 12 meses”, “Interventos transitzione birde”. Su interventu pensadu pro Biddamanna Strisàili e Orthullè leat parte in sa setzione “transitzione birde”, finantziada pro un’importu cumplessivu de 160.613.288 èuros.

Artìculos creados 222

Artìculos assotziados

Cumintza a iscrìere su foeddu chi boles chircare e incarca inviu. Incarca ESC pro annullare.

Torra in susu