Sa crèsia de Santa Maria

Altero deinde anno, nempe 1052, regis Navarrae filia, e paterna domo rapta et tempestate in Sardiniam acta, sedes suas cum sociis collocavit in regione Ogugliastri, ubi Sanctae Mariae, Navarresae inde dictae, templum ab ea conditum adhuc cernitur…

sa bòvida de sa crèsia, cun grafitos in ispanniolu

S’istòricu sardu Giovanni Francesco Fara dda contat gasi, in latinu, s’istòria de sa crèsia de Santa Maria Navarresa (in su “De Rebus Sardois” suo, bator libros iscritos tra su 1579 e su 1585) contende gasi chi “in s’annu sighente, pretzisamente in su 1052, sa fìgia de su Re de Navarra, furada dae sa domo paterna e costrinta a aprodare in Sardigna dae una traschia, s’est istabilida cun is cumpàngios suos de biàgiu in sa regione Ogiastra ue galu s’agatat sa crèsia de Santa Maria, narada Navarrese, costruida dae issa …”.

Su matessi Fara referit però fintzas chi sa Printzipessa e is marineris ant abbandonadu chitzo s’Ogiastra a càusa de su clima malesanu de su logu (“ob malignitatem loci”) pro si mudare a probe de Aristanis, in sa Sardigna otzidentale.

Is istòricos locales cunsìderant atendìbile su relatu de Fara (pìscamu de Bosa, istudiosu iscrupolosu mortu in su 1591) chi in sa segunda metade de su Chimbighentos at bisitadu archìvios e bibliotecas tra Pisa, Firenze, Bologna e Roma chirchende documentos ùtiles a torrare a costrùere s’istòria sarda. Basende·si in is datos contados dae Fara is istudiosos de istòria de s’Ogiastra ant intentadu de indagare s’identidade de sa misteriosa “regis Navarrae filia”. Segundu s’interpretatzione clàssica, sa Printzipessa de Navarra lòmpida in marina baunesa depiat èssere sa fìgia de su soberanu Garcia Sànchez IV (o III, segundu diversas numeratziones dinàsticas propostas dae is istòricos) Re de Navarra dae su 1035 a su 1054. Istùdios reghentes ant duritadu sa beridade istòrica de su chi at contadu Fara, sigomente paret chi non fatzat a faeddare de unu “Regnu de Navarra” in antis de su 1162, essende chi a s’època de is fatos in chistione pro su custu reame est atestadu su nùmene “Regnu de Pamplona”. Fintzas in su 1316, in prus, in is imbentàrios pisanos, no est nominada peruna crèsia de “Santa Maria Navarrese”, mentras bi s’agatat una “Santa Maria de Ogliastro”.

Is sustenidores de sa tesi navarresa sutalineant però chi documentos datados 987, peri in ausèntzia de unu “Regnu de Navarra”, atestant s’esistèntzia de unu “don Sancho rey de Navarra”. A dogna contu restat comente si siat creìbile s’ipòtesi chi sa crèsia (in orìgine prus pitica de coment’est como e crèschida in longària e larghesa tra su Chimbighentos e su Seschentos), siat istada costruida a beru in su sèculu XI dae marineris bascos iscampados a unu naufràgiu, chi pro s’època non fiat eventu raru, fatu is costas bicheddadas de sa Sardigna tzentru-orientale.

crèditos e immàgines dae turismobaunei.eu

Artìculos creados 222

Artìculos assotziados

Cumintza a iscrìere su foeddu chi boles chircare e incarca inviu. Incarca ESC pro annullare.

Torra in susu