Su vivàiu Santu Aronau in Talana

Ses vivàios  pro sa cunservatzione a livellu regionale sunt istados realizados, duos tra custos sunt in is territòrios gestidos dae su Servìtziu territoriale de Lanusè, unu in Talana e unu in Baunei, ispetzializados e dedicados a cunservare ex situ (in vivàiu) endemismos, ispètzias raras e minetzadas pro ddas torrare a pònnere luego in situ (in campu).


«Pròpiu in su vivàiu de Talana – narant dae s’Agèntzia Forestas – in s’àmbitu de su “Progetu pilota pro sa cunservatzione in situ e ex situ, caraterizatzione genètica, rinfortzu popolatzionale e reintrodutzione de Gentiana lutea” est istadu realizadu unu setore totu dedicadu a sa riprodutzione e cunservatzione de custa genia, impreada, pustis, pro sa reintrodutzione in is territòrios de “Monte Gentziana”, àreas ue s’ispètzia fiat isparèssida.
In prus de sa Gentiana lutea in su vivàiu de Santu Aronau de Talana si cunservant fintzas endemismos vàrios, intro is cales si faghent notare Rhamnus persicifolius, Centaurea magistrorum, Viola corsica ssp. limbarae, Astragalus genargenteus, Aquilegia nuragica, Armeria sardoa». Sunt medas peri cussas allevadas e cunservadas in su vivàiu San Giovanni de Baunei: Centaura filiformis ssp. filiformis, Lactuca longidentata, Brassica tyrrhena, Aquilegia nuragica, Anthyllis hermanniae, Dianthus Oliastrae, Rouya polygama.

Su vivàiu de Santu Aronau in Talana tenet una mannària de 1,8 ètaros. S’agatat in localidade Mortu Mele, a belle 1.000 metros s.l.m. Is endemismos presentes immoe in su vivàiu sunt s’ispetzialidade de custa istrutura, chi si giuat de s’ambiente cuadu tìpicu de s’Ogiastra, pretzisu pro s’isvilupu de vegetales dilicados.

s’Aquilegia Nuragica

Su vivàiu forestale pro sa cunservatzione naschet in su 1993, gestidu tando dae s’Azienda Forestas Demaniales de Nùgoro, e coladu in su 2000 a sa cumpetèntzia de s’Ente Forestas. In printzìpios teniat pro iscopu sa produtzione de su postime forestale pro is cantieris de sa provìntzia de Nùgoro (a s’època produiat belle 280.000 matigheddas in fitocella). Dae su 2012 est impreadu pro sa cunservatzione de is endemismos presentes in su territòriu de su Gennargentu. Su sèberu de custu vivàiu est istadu istratègicu, essende a intro de su territòriu de su Gennargentu e de sa matessi àrea de interessu Comunitàriu “Montes de su Gennargentu”. In custu territòriu finas a pagos annos a como s’agataiat sa Genziana lutea, ispètzia endèmica atualmente a arriscu de estintzione. Cun s’assessoradu Regionale Ambiente e s’universidade de Casteddu s’Ente Forestas est giughende dae in antis dae carchi annu unu progetu de recùperu e cunservatzione in situ e ex situ de custa importante ispètzia, impreende comente base operativa su vivàiu etotu. Ultres a sa Gentziana, sunt cunservadas in vivàiu prus de 30 ispètzias endèmicas, a arriscu de estintzione in custu importante territòriu.

Su territòriu de su vivàiu presentat 3 habitat prioritàrios distribuidos in 37 areales isgiuntos e est individuadu dae sa lege natzionale n. 394/91 comente parcu natzionale.
Unu progetu pilota est istadu dedicadu dae su 2016 a sa reintrodutzione de sa Genziana lutea,pro more de s’isulamentu s’Ogiastra est una de is regiones prus ricas de biodiversidades

Sa Gentiana Lutea

S’àrea cumprendet s’ala prus montagnosa de sa Sardigna e est costituidu in sustàntzia dae caraterìsticas geo-morfològicas chi donant orìgine a tipologias diversas de paesàgiu vegetale. S’ala de cùcuru est costituida dae prados alternados a phrygane (Carici caryophyllea-Genistetea salzmannii), cun Carlina macrocephala e Brachypodium rupestre e àteras graminàtzeas endèmicas (Poa balbisii, Festuca sardoa, Trisetum gracile, Festuca morisiana, Sesleria insularis), chi caraterizant finas su paesàgiu de is àreas abertas e is gàrigas montanas. Custas sunt dominadas dae Juniperus nana cun is matas ispinosas emisfèricas de is montes mediterràneos artos (Astragalus genargenteus, Genista pichi-sermolliana, Genista corsica, Santolina insularis, Berberis aetnensis, Rosa serafinii, Daphne oleoides) e sunt fintzas is ambientes chi acollint unu nùmeru mannu de ispètzias endèmicas e raras (Lamyropsis microcephala, Euphrasia genargentea, Tanacetum audiberti, Paeonia mascula ssp. russoi).

una mata de Juniperus oxycedrus

Sa vegetatzione forestale presentat is aspetos de su padente de ìlighe, mentras sa formatzione de boscu prus comuna est sa de Quercus pubescens, caraterizada su prus dae sa presèntzia de Ilex aquifolium. Taxus baccata e Ilex aquifolium non si grandu agatant ma, fatu is rios costituint fintzas formatziones interessantes mistas a cobertura totale. Sa formatzione forestale chi agatamus a cuotas prus artas est fata dae is padenteddos de Alnus glutinosa, chi si formant in sa retze idrogràfica cun  benas perennes, ma mescamente a probe de is frumineddos de is rios printzipales. Grupos de sinnèberu Juniperus oxycedrus sunt in is àreas prus àridas e pedrosas, mentras is fundos de tùvara dae is màcias de Erica scoparia, s’agatant pro more de is utilizatziones pastorales e printzipalmente pro is fogos frecuentes.
Tenent importu particulare pro s’endemitzidade issoro is assòtzios de s’Asplenietea trichomanis e Saginetea piliferae, chi pròpiu in cust’àrea tenent is manifestatziones prus significativas. S’àrea est tra is logos prus importantes de riprodutzione pro medas de is ispètzias de interessu comunitàriu presentes in Sardigna.

su frore de sa Euphrasia genargentea


«Sa Sardigna, comente a àteras ìsulas de su Mediterràneu –ispiegant dae Forestas – resurtat rica a beru de ispètzias endèmicas: is motivos sunt printzipalmente s’isulamentu geogràficu e sa biodiversidade manna chi caraterizat s’ecosistema nostru. S’Agèntzia Forestas, comente prevìdidu dae sa Lege forestale de sa Sardigna, est s’istrutura de riferimentu pro sa cunservatzione de sa biodiversidade forestale, cun atentu particulare a s’istùdiu, a sa cunservatzione, a su compudu e a sa produtzione de endemismos regionales, a sa cunservatzione de su patrimòniu de biodiversidade de is ispètzias de frùtora autòctonas locales e de is ispètzias vegetales endèmicas e a arriscu de estintzione in s’àmbitu de is vivàios regionales pro sa cunservatzione»

Crèditos dae sardegnaforeste.it

Artìculos creados 222

Artìculos assotziados

Cumintza a iscrìere su foeddu chi boles chircare e incarca inviu. Incarca ESC pro annullare.

Torra in susu