Die Internatzionale contra sa violèntzia a is fèminas, comunicadu de sa Commissione oportunidades parìviles

Dae custu comunicadu imprenta de sa Regione Sardigna, a firma de sa Commissione oportunidades parìviles:

Casteddu, 24 santandria 2020
Non solu su 25 santandria, ma totu is dies, abarret bivu s’atentu pro is deretos de is fèminas. In sa “Die internatzionale pro s’eliminatzione de sa violèntzia contra is fèminas 2020” sa Cummissione Regionale pro is Oportunidades parìviles torrat a cunfirmare su remenu suo contra sa violèntzia e is discriminatziones de gènere, e manifestare bighinàntzia a totu is vìtimas.

Una cunditzione raighinada in su mundu, chi galu, in su de tres millènnios càusat unu nùmeru impressionante de vìtimas, impedit s’isvilupu sotziale e blocat su progressu cara a sa paridade de gènere. Un’òdiu de cale sa fèmina est vìtima, chi oe si rifletet e s’amplìficat in su web, ispigru de sa sotziedade. Un’òdiu chi bisòngiat reconnòschere pro ddi reagire.

Is nùmeros sunt acanidos. Sunt ultres 6 milliones is fèminas chi ant subidu durante sa vida una forma de violèntzia fìsica, psìchica o verbale, de custas prus de 1 millione est istada istuprada. Sa Sardigna non faghet etzetzione, bastat de pensare chi est segunda in Itàlia pro contos de femminitzìdios. Su divàriu de gènere est a isvantàgiu de is fèminas in manera drammàtica. Ultres 2 milliones de fèminas bivent in suta de su lìmite de poberesa, 2/3 sunt esclùdidas dae su mundu de su traballu. E prus de 400 mìgia fèminas ant subidu apurias in su logu de traballu, est a nàrrere su 9% de is traballadoras. Unu fenòmenu chi s’est agravadu cun su lockdown, ponende in suta de is ogros de totus su dramma. Sunt galu is fèminas is prus vulneràbiles. Su discumbèniu econòmicu, difatis, si rifletet fintzas subra is possibilidades de essire dae su tzircùitu de sa violèntzia.

Sa pandemia no at firmadu s’atzione de sa de IX Commissione Regionale pro sa Realizatzione de sa Paridade tra Òmines e Fèminas, at cumentzadu a traballare dae pagu prus de duos meses acanta sa Presidèntzia de sa Giunta de sa Regione, e est impinnada in manera costante pro nde betare cussos ostàculos chi impedint sa espressione prena de sa libertade de is fèminas.

Tra is atziones chi mirant a su cuntrastu e a sa preventzione de sa violèntzia contra is fèminas, sa prioridade est sa promotzione de polìticas innovativas cun un’òtica de gènere. S’atentzione a is trastos de amparu a su rèditu, s’afortiamentu de is tzentros antiviolèntzia, sa garantzia de domos seguras pro is vìtimas de violèntzia, e su potentziamentu de is servìtzios territoriales.

Sena ismentigare sa preventzione, chi depet incumentzare dae s’iscola, pro mèdiu de de progetos educativos in sa paridade de gènere e s’annestru afetivu pro promòvere su empowerment feminile gasi naradu, est a nàrrere su protzessu de crèschida e de aficu in is capatzidades pròpias.
Su impignu de sa Cummissione est istadu e at a èssere tzentradu subra sa costitutzione de una responsabilidade colletiva, netzessària pro irraighinare unu fenòmenu chi est istruturale, fìgiu de una sotziedade patriarcale e misògina.
In chirca de una bortada radicale, polìtica e culturale

Artìculos creados 222

Artìculos assotziados

Cumintza a iscrìere su foeddu chi boles chircare e incarca inviu. Incarca ESC pro annullare.

Torra in susu